El món es divideix entre les persones que duen una vida convencional i l’Estefanía. No és d’estranyar que et respongui un WhatsApp amb una cançó, que compti les hores amb compassos musicals o que el seu cor es marqui un ritme de bossanova en bategar. En el món de l’Estefanía tot és possible.

​

Duu “vint-i-una voltes al sol”, com sol dir ella, i un llarg recorregut musical autodidacta que va des de la melòdica fins al contrabaix, passant per l’harmònica i el didgeridoo. Com ens va explicar en un dels dies de rodatge, “la clau de la vida està a comprendre que cadascú té un camí i a saber-lo trobar: jo ja l'he trobat, sé que és la música, i ara simplement hi estic fluint”.

 

Podríem definir el seu modus vivendi com “més val demanar perdó que permís”, una afirmació una mica atrevida que l’ha portada a prendre decisions essencials com deixar els dos graus que havia començat (Estudis d'Anglès i Català a la UAB i Estudis Literaris a la UB) per dedicar-se exclusivament a la música. Per a l’Estefanía, la mort no és una derrota sinó un nou principi, com una moneda, en què una cara no podria existir sense l'altra. Encara que no pugui dedicar-se a la música, ella ja se sent triomfant pel simple fet d'estar caminant en la direcció correcta per aquest camí.​

​

Podeu veure el documental publicat al Diari de Barcelona.